Vés al contingut (premeu Retorn)

I eres Jornades d'Agricultura Ecològica i Agroecologia a l’ESAB

13 i 14 de maig de 2010

 DOCUMENTACIÓ                       VIDEOS                            GRUP D'AGROECOLOGIA DE L'ESAB

Prop de 130 participants es van reunir el 13 i 14 de maig a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB-UPC) en les Primeres Jornades d'Agroecologia i Agricultura Ecològica.
 
Estudiants de diverses universitats catalanes, d’Escoles de Capacitació Agrària com la de Manresa i Solsona i de l’Escola de Pastors, pagesos del Baix Llobregat i del Camp de Tarragona, tècnics del Parc Agrari del Baix Llobregat i d’ADV (Agrupacions de Defensa Vegetal), membres del Departament d'Agricultura i de l'IRTA van assistir a aquest primer seminari sobre un dels nous paradigmes de l'agricultura actual, l'agricultura ecològica i l’agroecologia, sector i moviment social en constant creixement.
 
Els dos dies de Jornades van tenir un caràcter ben diferenciat i, alhora, complementari. Així, durant el dia 13 les ponències es van centrar en les experiències d'ex-alumnes de la mateixa ESAB-UPC en quant a producció, comercialització i investigació en agroecologia. Els assistents van poder conèixer de primera mà els exemples de diferents sistemes de producció, tant hortícola, vinícola, oleícola com ramader. En quant a la taula de comercialització, els tres convidats representaren tres models de distribució ben diferenciats: a través de Mercabarna, en venda directa com empresa de distribució i, amb les cada cop més esteses, cistelles a casa directament distribuides pel pagés; aquests dos darrers models molt lligats a la producció de temporada. Pel que fa a la taula d'investigació, els tres ponents deixaren ben palés com un dels problemes essencials és el distanciament entre les línies d’investigació actuals i la realitat del camp, així com la manca d’espais on posar a disposició dels pagesos els resultats dels treballs d’investigació (el que es coneix avui dia com tranferència tecnològica, l’antiga extensió agrària).
 
Durant aquesta primera jornada també hi va haver una presentació del projecte europeu REDBIO, tanmateix encara molt desconegut, i que concentra gran part del finançament actual per a investigació en agricultura ecològica. A Catalunya, aquest projecte el lidera l'IRTA, i a diferència de França, aquí sembla haver-se allunyat de la participació i implicació d’alguns actors del sector més pròxims al camp, com els tècnics.
 
Un dels altres punts claus de les jornades fou la celebració de l'assemblea constitutiva d'una associació d'agroecologia que tindrà com a objectius divulgar i fomentar els valors de l'agricultura ecològica i l'agroecologia. El Grup d'AgroEcologia de l'ESAB, organitzadors de les jornades, presentà una sèrie de propostes inicials a les que s’hi sumaren altres de noves sorgides durant l'assamblea. S'acabà recollint contactes d'uns i altres per tal d'organitzar una segona trobada a l’hivern del 2010, on acabar de fixar objectius de l'associació, àrees i mètodes de treball. 
 
El segon dia de les Jornades s’enfocà des d’un caire més formatiu gràcies a la presència de tres grans experts dins del sector de l'agricultura ecològica i l'agroecologia: Mariano Bueno, autor del llibre El huerto familiar ecológico, considerat el llibre de capçalera de l'agricultura ecològica familiar actual, i que parlà sobre fertilitat i fertilització del sòl; Javier Tello, catedràtic i membre de la SEAE (Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica), expert en sanitat vegetal; i Esther Casas, fundadora de Les Refardes-Gaiadea, col·lectiu dedicat a la investigació, assessorament, formació i divulgació en agroecolgia i energies renovables.

Si bé l’estructura del primer dia de les jornades permeté als assistents de fer-se una idea prou ample de l’actualitat de l’agroecologia i de l’agricultura ecològica a nivell de Catalunya, el segon dia, de sessions magistrals, permeté de copsar la profunditat d’uns coneixements agroecològics essencials per a una bona producció ecològica, sigui comercial o familiar. Malauradament, els coneixements exposats evidenciaren massa clarament la manca d’evolució i d’adaptació de la formació universitària als nous paradigmes de l’agricultura. Tanmateix reptes que ja fa més de trenta anys que es posen en pràctica a Catalunya, i que encara que sembli el contrari, no son coneixements tan fàcils de trobar actualment. Com a resposta a aquesta problemàtica, en el proper congrés de la SEAE (Lleida, 6-9 octubre 2010) s’ha projectat una trobada d’estudiants d’agronomia i col.lectius relacionats amb el tema la falta de formació en agroecologia en els estudis d’agronomia.

A títol d’exemple, es recull una mostra de les idees que anaren sorgint durant les successives ponències:

Pau Moragues (Cooperativa de l’Olivera) mencionava com, en agricultura ecològica, la qüestió del benefici econòmic no passa necessàriament per la reducció de costos. Per ell, aquest benefici passa sobretot per l’augment dels ingressos, gràcies a la revaloració d’aquest tipus de producció, que permet mantenir un paisatge únic i la seva pagesia, essent aquesta la que dóna vida al camp i als pobles (amb infants a les escoles, petita activitat comercial, teixit social...). Aquesta idea d’augment dels ingressos provinents dels productes ecològics es relacionà amb el percentatge de despesa en alimentació que fan actualment les famílies. Sembla evident que si avui dia la despesa en alimentació de les famílies no és mai superior al 15% del total dels sous d’una llar, la capacitat de supervivència de la pagesia ha passat a quedar subjecte únicament de les mans del mercat i de les subvencions públiques. La inversió d’aquesta situació, volent dir una major despesa familiar en alimentació ecològica, lligada a una major qualitat dels productes, ajudaria a no dependre de la inestabilitat del mercat agroalimentari ni de les institucions perquè la pagesia visqui dignament. I aixi és com s’enuncià finalment la defensa no tant de l’agricultura ecològica sinó de l’agricultura familiar, definint-la com el veritable progrés i allunyant-la del concepte de moda. Tancant la discussió, es plantejà l’altra cara de la mateixa moneda: com és possible que els productes de l’agricultura convencional tenguin uns preus tan irrisoris i volàtils?

Per altra banda, Javier Tello (catedràtic de sanitat vegetal de la Universitat d’Almeria) afirmà que encara que de vegades el preus dels productes ecològics respecte els convencionals siguin més cars, aquesta diferència anirà a la baixa, fins al punt d’invertir-se. Això serà degut a la inevitable internalització dels costos ambientals dels productes convencionals, per una banda, i per l'altra a que l’agricultura ecològica tendeix a tancar gran part dels cicles de producció (matèria, nitrogen, carboni, etc), provocant així un estalvi important que no aconsegueix l’agricultura convencional, que depén massa dels insums externs. Per aquestes i per altres raons (l'elevada fertilitat del sòl, la prevenció de plagues, etc), s'arribà a afirmar que l'agricultura ecològica és més productiva que la convencional i menys costosa. També s’afirmà la seva elevada modernitat, ja que té com a pilars l’agricultura tradicional a la que s’hi sumen, sempre que és possible, les innovacions tècniques i científiques més avançades(lluita biològica, cicles naturals i de la matèria, etc). Finalment, s’evidencià com una de les tasques principals avui en dia és la recuperació de les varietats tradicionals, preocupació compartida per Ester Casas, de Les Refardes.

Aquestes jornades no han estat, sensus stricto, les primeres de l’ESAB, ja que l’any 1992 es feren unes pioneres Jornades sobre Agroecologia i desenvolupament a l’Amèrica Llatina. Si bé sembla evident que tampoc no seran les darreres, la singularitat i rellevància que han adquirit aquestes fan pensar en un abans i un després en la relació de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona amb l’agroecologia. Relació que compta amb el suport, la inquietud i la il·lusió d’uns estudiants que han assistit a les jornades per completar el que les universitats tot just comencen a ensenyar.